La Electròlisis Percutània és una tècnica invasiva que consisteix en l’aplicació d’una corrent galvànica a través d’una agulla de punció seca i mitjançant un control ecogràfic. Produeix un afecte analgèsic als teixits tous i un procés inflamatori local permetent així la fagocitosis i la reparació del teixit afectat.

Quines són les seves principals aplicacions?
– Tendinopatíes.
– Ruptures musculars.
– Lesions lligamentoses
– Fasciopatia plantar

Quins efectes te la EP?
La corrent galvànica indueix un procés inflamatori mitjançant en part per l’activació de l’INFLAMASOMA, promovent processos de regeneració i de remodelació del tendó.  L’inflamasoma és un agregat multiproteic que estimula rutes pro-inflamatories. La principal conseqüència de la formació de l’inflamasoma és l’activació de les capases-1 (“capases inflamatòries”).

Els estudis ens objectiven que l’aplicació de EP sobre tendons s’indueix un augment en el reclutament de cèl·lules immunitàries al tendó i peritendò (macròfags i polimorfonucleats). A més a més, l’activació dels tenòcits, el que indicaria un augment de la regeneració tissular.

També és produeix un fenomen de galvanotaxis o electrotaxis que és la migració direccional de les cèl·lules en un camp elèctric. Els neutròfils activats que es troben presents davant d’una lesió aguda del teixit tou, tenoblasts, fibroblasts, linòfits, mastòcits i plaquetes són atretes cap al pol càtode, referint un efecte d’orientació direccional cap a la zona en la que s’aplica la corrent.